«Tant de bo pogués saber com trobar-lo, com arribar on ell habita!» Ho va escriure Job fa molts segles, però podria ser la pregunta de qualsevol de nosaltres avui. Som criatures petites, fal·libles i, sovint, perdudes en la vida. Com podem conèixer Déu?
Moltes persones, amb tota la bona fe, responen el mateix: esforça’t. Medita més, sigues més bona persona, compleix més rituals, i potser un dia hi arribaràs. Però, sincerament, qui pot dir que ha arribat prou amunt?
La Bíblia diu que seria impossible, si no fos per una realitat meravellosa: hem estat creats per un Déu que vol que el coneguem. Un pare o una mare senten un goig immens el dia que el seu nadó comença a reconèixer-los. Doncs el Déu que es revela a la Bíblia es compara amb un pare i amb una mare.
Però també ens diu que té el cor trencat, perquè els seus fills no han volgut saber res d’ell. Déu sempre ens ha tractat bé, però els humans mai no hem volgut reconèixer que algú tingui autoritat sobre nosaltres. Hem trencat la relació amb l’Autor de la vida i, com és lògic, això ens ha portat la mort. Hem omplert el món de soledat i de malaltia, els mars de plàstic i la societat de violència, d’odi i de guerres.
Així i tot, Déu encara ens estima. I no s’ha quedat esperant que el trobéssim: ha vingut a la nostra terra, a la nostra vida, a buscar-nos. Jesús de Natzaret ho va dir així parlant de si mateix:
10 Perquè el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.
Lluc 19:10
Però buscar-nos tenia un preu enorme: pagar el gran deute que teníem amb Déu. I el va pagar a la creu. Jesús va viure la vida perfecta que tu i jo hauríem d’haver viscut, i ens la va donar. I va morir la mort que ens tocava a nosaltres.
La gran notícia és que no s’hi va quedar a la tomba. Al tercer dia va ressuscitar. I no com una idea bonica, sinó amb un cos de carn i ossos. Maria Magdalena i unes altres dones van ser les primeres a trobar la tomba buida.
Ho veus? No som nosaltres qui trobem Déu. És Déu qui ve a trobar-nos. Mai no ens podrem guanyar aquesta relació, però ell ens la regala. Només ens demana que ens refiem d’ell i que el reconeguem per qui és.
I com es comença? Si saps que necessites Déu, parla amb ell! Encara que no n’estiguis segur, pots començar així: «Déu, no sé si m’escoltes, ni tan sols sé si existeixes. Però, si ets real, si ets aquí, vull conèixer-te.»
Digues-li que et sap greu haver viscut sense donar-li el lloc que li correspon.
Dona-li gràcies perquè Jesús va morir per tu, al teu lloc.
I convida’l a entrar a la teva vida: obre-li la porta, dona-li les claus. Jesús mateix ho va prometre:
37 […] el qui ve amb mi no el trauré a fora.
Joan 6:37
Tot això, la Bíblia ho explica amb molt més detall. Comença pels evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan: són quatre breus «vides de Jesús».
Ens encantaria ajudar-te a conèixer Jesús per tu mateix. Escriu-nos o vine a les nostres trobades. I recorda que tots nosaltres vam començar allà on ets tu ara.