Són la ciència i la fe incompatibles?

No és la ciència allò que podem observar, mesurar i demostrar, mentre que la fe consisteix a creure sense proves? Aquesta és una idea molt estesa. Stephen Hawking, un dels astrofísics més brillants de la història recent, va defensar que l’univers podia explicar-se sense necessitat de Déu. En aquest mateix sentit, el filòsof Alex Rosenberg va arribar a presentar l’ateisme com la conclusió natural d’una comprensió científica de la realitat. Però, abans d’acceptar que ciència i fe són enemigues, hauríem de preguntar-nos: és la ciència realment l’única manera de conèixer la veritat?

El teòleg i matemàtic John Lennox ens convida a mirar-ho de la manera següent. Davant d’una tetera amb aigua bullint podríem preguntar: «Per què està bullint aquesta aigua?». Algú podria respondre: «Perquè la flama transfereix energia a la tetera, l’aigua absorbeix aquesta energia i les seves molècules es mouen fins que arriba al punt d’ebullició». Perfecte. No obstant això, una altra resposta a la mateixa pregunta podria ser: «Perquè vull preparar-me una tassa de te». Quina resposta és correcta? Les dues. Una explica com passa; l’altra explica quina finalitat té. No es contradiuen. Es complementen. De la mateixa manera, la ciència estudia com funciona l’univers, mentre que la fe es pregunta per què existeix, quin sentit té i qui hi ha darrere de la seva existència.

Quan Isaac Newton va descobrir la llei de la gravetat, no va pensar: «Ara que ja sé com funciona la gravetat, ja no necessito Déu». Al contrari, el coneixement de l’ordre de l’univers el va portar a admirar encara més el seu Creador. Al Salm 19:1 llegim:

1El cel explica la glòria de Déu,

i el firmament declara el que les seves mans han creat.

Salm 19:1

La Bíblia ens diu que podem admirar a Déu i conèixer-li parcialment observant la seva creació. Com més entenem sobre l’arquitectura, més podem admirar Gaudí. Com més entenem sobre l’enginyeria, més podem apreciar la genialitat d’un gran inventor. I potser com més profundament entenem l’univers, més raons tenim per quedar-nos bocabadats davant la majestuositat i la grandessa de Déu.

No obstant això, admirar la creació no és el mateix que conèixer personalment el seu Creador. Per això, si volem conèixer Déu d’una manera plena i establir una relació íntima amb Ell, hem de mirar cap a Crist Jesús.

15Ell és la imatge del Déu invisible, el primogènit de tota la creació,16perquè en ell foren creades totes les coses, les del cel i les de la terra…

(Colossencs 1:15-16)